Un apunt climàtic

No patiu que no parlaré del canvi climàtic ni res d'això (tot i que sembla ser que Al Gore ha decidit apretar al govern dels USA per aquest tema; bona fe o interès electoralista?). Parlaré senzillament del temps, la típica conversa d'ascensor.

- Hola!
- Hola!
- Fa fred, eh?
- Oui, il fa frette en esti! (l'equivalent québécois per a dir "Fa un fred de la hòstia!")

Avui a Montreal estem a -13ºC (temperatura de sensació de -21ºC). No és res excepcional per diferents motius: és hivern, no és la temperatura més baixa que tindrem aquest any o el que ve i, finalment, és Montreal i ja se sap el que això vol dir.

La pregunta és, ¿per què a Montreal, situada a la mateixa latitud que Bordeaux (al sud-est de França), i més propera de l'equador que París, Brussel·les o Estocolm, gaudeix d'uns hiverns tan durs i amb tanta neu (una mitjana de temperatura de -10ºC, amb pics de -30ºC i quasi 2 metres de neu)?. I la resposta ràpida és la manca de Gulf-Stream i la presència de corrents de fred provinents del Pol Nord i de l'oest dels Estats Units.

Si resseguiu l'enllaç sobre el Gulf-Stream, trobareu informació detallada dels seus efectes. Però per a fer-vos una lleugera idea, els corrents d'aire càlid del Golf de Mèxic pugen cap al nord de l'Oceà l'Atlàntic, i degut a l'influència dels vents provinents del Canadà i els Estats Units, són desplaçats cap a Europa. Això tempera el vents freds hivernals i fa que la temperatura sigui més alta a l'est de l'oceà que a l'oest, i que hi hagi més humitat.

Si les previsions sobre l'aturada de les corrents atlàntiques s'acompleixen (el reportatge d'Al Gore en parla), l'efecte immediat serà un arrefredament força extrem a la zona europea. Potser serà hora de començar a pensar en muntar una botigueta de roba pel fred!

Mi ordenador está buscando un remedio contra el cáncer...

Mi hermano Gerard, que está realizando un programa de post-doctoral en matemáticas en Viena, siempre me dice que los recursos que ciertos gobiernos (y España es un ejemplo perfecto) dedican a los programas de investigación son extremadamente limitados, y que el modelo es difícilmente sostenible. Esto provoca una fuga de "cerebros" hacía otros países (principalmente USA), donde el dinero es invertido de forma masiva en estos programas. Os invito a consultar la página de Precarios donde encontrareis un montón de razones y pruebas de que esto es así.

El post del blog viene relacionado indirectamente con ello. Siempre me han fascinado los sistemas informáticos y las redes de telecomunicaciones (motivo por el cuál, me dedico a ello), y las posibilidades que nos brindan para hacer evolucionar nuestra sociedad. El crecimiento del número de ordenadores y de las conexiones entre ellos, han abierto las puertas de un horizonte con un sinfín de posibilidades, y nuestros/as investigadores/ras las utilizan para analizar vacunas para el sida, modelizar los efectos de las tormentas tropicales o desarrollar nuevos materiales que pueden ayudarnos a vivir mejor.

El gran problema está, otra vez, en el dinero invertido para ello. Os pongo un ejemplo sobre un tema muy de moda actualmente: el cambio climático. Al Gore se pasea por un montón de países explicando de forma clara y directa los efectos del calentamiento global, y nos intenta concienciar de que si no hacemos algo ya, el flotador y el parasol van a ser nuestros mejores amigos. Toda la presentación se basa en modelos y pruebas realizadas por un ejército de científicos e investigadores de todo el mundo, con la ayuda de dinero público y privado. Dinero y recursos invertidos por una buena causa. Pero hay otras muchas buenas causas, menos publicitadas, que también requieren recursos (y por ello, a veces y en estas fechas, se recauda dinero en programas de televisión del estilo Telethon o la Marató).

¡Novedad! Algo podemos hacer para ello (aparte de una donación en estas campañas y concienciarnos de lo que pasa). Me imagino que todos los que leeis el blog, teneis ordenador y conexión a internet. Y estoy seguro de que, a veces, vuestro ordenador no se utiliza mientras está encendido, ¿verdad?. Pués creo que podríais prestarlo a los/as investigadores/as para que puedan procesar datos necesarios para sus programas científicos. Tranquilos/las, ¡no hay que prestar físicamente el ordenador! Se instala un pequeño programa que sólo funciona cuando el ordenador no se usa (cuando se activa el salvapantallas normalmente). Este programa descarga los datos, via internet, de ciertas universidades para un cierto proyecto, los procesa, y envía de vuelta los resultados a los centros de investigación; los/as investigadores/as los analizan y, así, pueden avanzar de forma más rápida que si sólo utilizaran los pocos sistemas disponibles para ello (cerrando el círculo, pocos sistemas disponibles porqué no se dedican los recursos necesarios para ello).

En mi caso, mi ordenador está procesando en su "tiempo libre" datos sobre proteínas que van a ayudar a los investigadores a dilucidar posibles remedios para el cáncer, la malaria o el Alzheimer (programa Rosetta@home). Hay otros muchos y, quizá, el más famoso es el de analizar señales del espacio para detectar otras vidas, llamado Seti@home.

Os invito pués, a consultar una de las páginas de este tipo de proyectos (Boinc), a informaros sobre lo que implica y a participar en alguno de los programas. Cuanta más gente haya en ello, más ayudaremos a nuestra comunidad científica. Al final, sus resultados nos interesan a todos.

Eleccions comunals a Andorra 2007

Aquest diumenge s'han celebrat les eleccions comunals a Andorra. Els andorrans (que no els ciutadans) de les set parròquies del Principat han votat per a escollir els seus representants als comuns pels propers quatre anys.

Tot i estar lluny de casa, el fet d'haver participat en la vida política del país em fa mantenir l'interés per aquestes qüestions. La primera anàlisi que faig és resumeix amb la paraula continuïtat. Deixant de banda el canvi de porcentatges aconseguits pels diferents partits polítics, tots ells han mantingut les places comunals que ja tenien. El canvi de sigles i noms del capdavant no ha provocat cap trasbals electoral major. Això ens indica que el votant segueix una certa "tradició i fidelitat" de vot. Val a dir, però, que s'intueix una certa tendència de creixement suau i continuat de L'Alternativa en diferents parròquies. Probablement, l'augment del nombre de votants i els desplaçaments de població vers altres parròquies, dissemina més aquesta intenció de vot.

En qualsevol cas, i deixant de banda els resultats, voldria felicitar als electors i a tots els membres dels partits per haver participat en aquest exercici de democràcia. He patit en les "meves carns" dues campanyes electorals i us puc ben assegurar que no només és qüestió de sortir a la tele o a la radio, i somriure a les fotos. Al darrera hi ha un munt de feina anònima, feta per gent que creu que val la pena deixar-se suor i hores del seu temps lliure pel bé comú, i sense tenir cap certesa del que es rebrà a canvi.

Tal com parlàvem avui amb l'amic Albert Batalla (amb qui he fet una anàlisi en directe, tot i estar separats per un gran oceà), les opinions gratuïtes de certs grupúsculs de gent fan que aquesta feina sigui més dura del que ja és de per si; tothom té les seves raons i l'atreviment de l'ignorància fa que es diguin moltes coses que no són, ni de bon tros, veritat. Sé, però, que la gran tenacitat i constància de totes aquelles i aquells que es dediquen a la noble tasca de representar-nos, és un dels grans actius que tenim per a tirar endavant el nostre país malgrat les crítiques. A tots ells i elles, moltes gràcies per ser la veu, la cara i l'oïda de les nostres idees i dels nostres somnis de futur.

Watch out! Rudolph is on the radar!

Christmas time arrives and while you are surfing on the internet, you can find a lot of funny things related to it. One of them is the Santa tracking program performed by the NORAD. If you follow the link, you can find more information about it.

Is an interesting thing though, that a system designed and developped to follow missiles and other "flying weapons", is used to track Rudolph's red nose. Maybe is a friendly way to show that this kind of devices are useful in a world where a nuclear war and the possibility to strike the USA is highly possible (at least for their political representatives); and use Santa's flight in Christmas Eve is a way to do it.

I don't know if Santa likes to know that is tracked by a system that is used to kill (ok, well, someone will say that the system prevents other countries to kill american people; but it is used to guide the american weapons against these countries too...). In fact, if we follow Santa's career during the last centuries, he's not the type of guy that will love war tracking systems at all...

In the other hand, we can find a nice activity that is performed by volunteers at the Canada's Post Service. When kids (and some others that have passed the "kid's" age), send their letters to Santa, the address that they use is based on the North Pole. Thousands of volunteers at Canada Post receive the letters and answer them in any language. Nice, eh? And, at the same time, is a fantastic way to demonstrate that the North Pole is a canadian territory!

And now the big question is: if Santa is a canadian citizen, why is he tracked by USA's satellites?
Does any of his reindeers have a "non trustworthy" past? Is he carrying other stuff than toys? Another good mistery to solve...

Nation et nationalisme

Puisque cette page abritera les textes, réflexions et opinions d’un québécois et d’un catalan, il ne faut pas se surprendre d’y voir apparaître de temps en autres certains textes de nature politique traitant de nationalisme, de diversité culturelle et d’autonomie des peuples. Peut-être que certaines réflexions pousseront au débat plus que d’autre, mais autant vous prévenir, vos humbles serviteurs ont un intérêt certain pour la chose politique.

Pour l’instant, je ne cherche pas à attiser les passions nationalistes qui dorment sûrement dans le cœur de plusieurs d’entre nous. Je n’ai pas non plus l’intention de partager en ce jour mes opinions sur la question épineuse du nationalisme, que celui-ci soit catalan ou québécois. J’aimerais plutôt alimenter vos réflexions sur le sujet en vous suggérant un livre qui a été pour moi particulièrement marquant au niveau de l’évolution de ma pensée sur toute cette question. Ce livre s’intitule « Nations et nationalisme depuis 1780 ».

Voici un extrait du livre qui, j’espère, saura stimuler votre intérêt :

« Bref, si l’on écarte les cas particuliers, il n’y a aucune raison de penser que la langue ait été plus qu’un critère parmi d’autres par lequel les gens indiquaient leur appartenance à une collectivité humaine. » (p. 121)

Ce livre a été écrit par l’historien britannique Eric Hobsbawn. Si vous voulez en savoir plus, voici la référence complète du livre en version française : Hobsbawn, E., «Nations et nationalisme depuis 1780 », Collection folio histoire, Édition Gallimard, 1992.

Du catalan au réchauffement de la planète

Être au Québec implique pas mal de choses et une d'entre elles, c'est de connaître des Québécois qui parlent et s'intéressent à la culture catalane.

Aujourd'hui j'étais à l'Université de Montréal pour écouter le film Salvador, dans le cadre d'activités reliées à la Catalogne. L'opinion sur le film et l'assassinat de Salvador Puig Antich je vais les réserver pour un autre post plus "politique".

L'affaire drôle c'est que j'ai connu un québécois qui travaille pour une grande O.N.G. reconnue au niveau mondial pour son activisme écologique. Évidemment, je me suis intéressé à ses activités, philosophie, etc. De la mémoire historique des catalans on a passé au réchauffement de la planète..

J'attire deux commentaires intéressants de lui:

1- Aux États-Unis, il commence à avoir un lobby de pression des entreprises pour forcer le gouvernement à faire un cadre législatif au sujet des émissions polluantes. Quelles entreprises? Les entreprises d'assurances (un des groupes de préssion les plus forts). Pourquoi? Parce qu'elles sont arrivées à la conclusion de qu'elles ne peuvent pas quantifier ce qui va se passer d'ici au 2030. Donc, ce n’est pas payant pour elles de vivre dans l'incertitude, et elles veulent forcer le gouvernement à prendre des mesures pour assurer leurs bénéfices.

2- Au sujet du catastrophisme climatique, je me questionnais ce qu'il y avait de vrai. Selon mon interlocuteur, le consensus au niveau de la communauté scientifique c'est que le catastrophisme n'est pas "politique" (pour essayer de forcer les choses, parfois c'est intéressant de montrer les choses d'une façon pire à ce qu'elles sont en réalité). Le catastrophisme est pas mal réel et il faut en prendre conscience.

Bon, ça commence à être bon de voir que les entreprises, les gouvernements et les individus commencent à faire le front commun pour aborder le problème; évidemment chaque'un pour son propre intérêt..

Començant, es comença...

Bé, ara ja formo part de la fantàstica familia de persones virtuals que escriuen el que pensen, viuen i fan dins d'un bloc. De fet, començo com a "blocaire" novell però amb ganes de guanyar "habilitats" en el tema. No sé si ningú ho llegirà però tampoc em preocupa molt; temps al temps i, sobretot, ganes de fer-ho bé i de voler dir algo. Això és, probablement, el més important...

De fet, estic força acostumat a escriure i opinar (perquè m'agrada i perquè crec que tinc quelcom a aportar), però reconec que em falta certa disciplina i mètode. Per tant, aquesta pot ser una molt bona manera de corretgir-me i, qui sap si en un futur, un bon aprenentatge per a dedicar-hi més temps. En aquesta vida, el millor que pots fer és replantejar-te el camí cada cop que tinguis el mínim dubte (és el comentari filosòfic del dia).

Doncs com que aquest és el primer post (o missatge si utilitzem l'expressió catalana adequada), vaig a declarar-me inaugurat oficialment :)