Un apunt climàtic

No patiu que no parlaré del canvi climàtic ni res d'això (tot i que sembla ser que Al Gore ha decidit apretar al govern dels USA per aquest tema; bona fe o interès electoralista?). Parlaré senzillament del temps, la típica conversa d'ascensor.

- Hola!
- Hola!
- Fa fred, eh?
- Oui, il fa frette en esti! (l'equivalent québécois per a dir "Fa un fred de la hòstia!")

Avui a Montreal estem a -13ºC (temperatura de sensació de -21ºC). No és res excepcional per diferents motius: és hivern, no és la temperatura més baixa que tindrem aquest any o el que ve i, finalment, és Montreal i ja se sap el que això vol dir.

La pregunta és, ¿per què a Montreal, situada a la mateixa latitud que Bordeaux (al sud-est de França), i més propera de l'equador que París, Brussel·les o Estocolm, gaudeix d'uns hiverns tan durs i amb tanta neu (una mitjana de temperatura de -10ºC, amb pics de -30ºC i quasi 2 metres de neu)?. I la resposta ràpida és la manca de Gulf-Stream i la presència de corrents de fred provinents del Pol Nord i de l'oest dels Estats Units.

Si resseguiu l'enllaç sobre el Gulf-Stream, trobareu informació detallada dels seus efectes. Però per a fer-vos una lleugera idea, els corrents d'aire càlid del Golf de Mèxic pugen cap al nord de l'Oceà l'Atlàntic, i degut a l'influència dels vents provinents del Canadà i els Estats Units, són desplaçats cap a Europa. Això tempera el vents freds hivernals i fa que la temperatura sigui més alta a l'est de l'oceà que a l'oest, i que hi hagi més humitat.

Si les previsions sobre l'aturada de les corrents atlàntiques s'acompleixen (el reportatge d'Al Gore en parla), l'efecte immediat serà un arrefredament força extrem a la zona europea. Potser serà hora de començar a pensar en muntar una botigueta de roba pel fred!

Mi ordenador está buscando un remedio contra el cáncer...

Mi hermano Gerard, que está realizando un programa de post-doctoral en matemáticas en Viena, siempre me dice que los recursos que ciertos gobiernos (y España es un ejemplo perfecto) dedican a los programas de investigación son extremadamente limitados, y que el modelo es difícilmente sostenible. Esto provoca una fuga de "cerebros" hacía otros países (principalmente USA), donde el dinero es invertido de forma masiva en estos programas. Os invito a consultar la página de Precarios donde encontrareis un montón de razones y pruebas de que esto es así.

El post del blog viene relacionado indirectamente con ello. Siempre me han fascinado los sistemas informáticos y las redes de telecomunicaciones (motivo por el cuál, me dedico a ello), y las posibilidades que nos brindan para hacer evolucionar nuestra sociedad. El crecimiento del número de ordenadores y de las conexiones entre ellos, han abierto las puertas de un horizonte con un sinfín de posibilidades, y nuestros/as investigadores/ras las utilizan para analizar vacunas para el sida, modelizar los efectos de las tormentas tropicales o desarrollar nuevos materiales que pueden ayudarnos a vivir mejor.

El gran problema está, otra vez, en el dinero invertido para ello. Os pongo un ejemplo sobre un tema muy de moda actualmente: el cambio climático. Al Gore se pasea por un montón de países explicando de forma clara y directa los efectos del calentamiento global, y nos intenta concienciar de que si no hacemos algo ya, el flotador y el parasol van a ser nuestros mejores amigos. Toda la presentación se basa en modelos y pruebas realizadas por un ejército de científicos e investigadores de todo el mundo, con la ayuda de dinero público y privado. Dinero y recursos invertidos por una buena causa. Pero hay otras muchas buenas causas, menos publicitadas, que también requieren recursos (y por ello, a veces y en estas fechas, se recauda dinero en programas de televisión del estilo Telethon o la Marató).

¡Novedad! Algo podemos hacer para ello (aparte de una donación en estas campañas y concienciarnos de lo que pasa). Me imagino que todos los que leeis el blog, teneis ordenador y conexión a internet. Y estoy seguro de que, a veces, vuestro ordenador no se utiliza mientras está encendido, ¿verdad?. Pués creo que podríais prestarlo a los/as investigadores/as para que puedan procesar datos necesarios para sus programas científicos. Tranquilos/las, ¡no hay que prestar físicamente el ordenador! Se instala un pequeño programa que sólo funciona cuando el ordenador no se usa (cuando se activa el salvapantallas normalmente). Este programa descarga los datos, via internet, de ciertas universidades para un cierto proyecto, los procesa, y envía de vuelta los resultados a los centros de investigación; los/as investigadores/as los analizan y, así, pueden avanzar de forma más rápida que si sólo utilizaran los pocos sistemas disponibles para ello (cerrando el círculo, pocos sistemas disponibles porqué no se dedican los recursos necesarios para ello).

En mi caso, mi ordenador está procesando en su "tiempo libre" datos sobre proteínas que van a ayudar a los investigadores a dilucidar posibles remedios para el cáncer, la malaria o el Alzheimer (programa Rosetta@home). Hay otros muchos y, quizá, el más famoso es el de analizar señales del espacio para detectar otras vidas, llamado Seti@home.

Os invito pués, a consultar una de las páginas de este tipo de proyectos (Boinc), a informaros sobre lo que implica y a participar en alguno de los programas. Cuanta más gente haya en ello, más ayudaremos a nuestra comunidad científica. Al final, sus resultados nos interesan a todos.

Eleccions comunals a Andorra 2007

Aquest diumenge s'han celebrat les eleccions comunals a Andorra. Els andorrans (que no els ciutadans) de les set parròquies del Principat han votat per a escollir els seus representants als comuns pels propers quatre anys.

Tot i estar lluny de casa, el fet d'haver participat en la vida política del país em fa mantenir l'interés per aquestes qüestions. La primera anàlisi que faig és resumeix amb la paraula continuïtat. Deixant de banda el canvi de porcentatges aconseguits pels diferents partits polítics, tots ells han mantingut les places comunals que ja tenien. El canvi de sigles i noms del capdavant no ha provocat cap trasbals electoral major. Això ens indica que el votant segueix una certa "tradició i fidelitat" de vot. Val a dir, però, que s'intueix una certa tendència de creixement suau i continuat de L'Alternativa en diferents parròquies. Probablement, l'augment del nombre de votants i els desplaçaments de població vers altres parròquies, dissemina més aquesta intenció de vot.

En qualsevol cas, i deixant de banda els resultats, voldria felicitar als electors i a tots els membres dels partits per haver participat en aquest exercici de democràcia. He patit en les "meves carns" dues campanyes electorals i us puc ben assegurar que no només és qüestió de sortir a la tele o a la radio, i somriure a les fotos. Al darrera hi ha un munt de feina anònima, feta per gent que creu que val la pena deixar-se suor i hores del seu temps lliure pel bé comú, i sense tenir cap certesa del que es rebrà a canvi.

Tal com parlàvem avui amb l'amic Albert Batalla (amb qui he fet una anàlisi en directe, tot i estar separats per un gran oceà), les opinions gratuïtes de certs grupúsculs de gent fan que aquesta feina sigui més dura del que ja és de per si; tothom té les seves raons i l'atreviment de l'ignorància fa que es diguin moltes coses que no són, ni de bon tros, veritat. Sé, però, que la gran tenacitat i constància de totes aquelles i aquells que es dediquen a la noble tasca de representar-nos, és un dels grans actius que tenim per a tirar endavant el nostre país malgrat les crítiques. A tots ells i elles, moltes gràcies per ser la veu, la cara i l'oïda de les nostres idees i dels nostres somnis de futur.