02 de desembre, 2007

Eleccions comunals a Andorra 2007

Aquest diumenge s'han celebrat les eleccions comunals a Andorra. Els andorrans (que no els ciutadans) de les set parròquies del Principat han votat per a escollir els seus representants als comuns pels propers quatre anys.

Tot i estar lluny de casa, el fet d'haver participat en la vida política del país em fa mantenir l'interés per aquestes qüestions. La primera anàlisi que faig és resumeix amb la paraula continuïtat. Deixant de banda el canvi de porcentatges aconseguits pels diferents partits polítics, tots ells han mantingut les places comunals que ja tenien. El canvi de sigles i noms del capdavant no ha provocat cap trasbals electoral major. Això ens indica que el votant segueix una certa "tradició i fidelitat" de vot. Val a dir, però, que s'intueix una certa tendència de creixement suau i continuat de L'Alternativa en diferents parròquies. Probablement, l'augment del nombre de votants i els desplaçaments de població vers altres parròquies, dissemina més aquesta intenció de vot.

En qualsevol cas, i deixant de banda els resultats, voldria felicitar als electors i a tots els membres dels partits per haver participat en aquest exercici de democràcia. He patit en les "meves carns" dues campanyes electorals i us puc ben assegurar que no només és qüestió de sortir a la tele o a la radio, i somriure a les fotos. Al darrera hi ha un munt de feina anònima, feta per gent que creu que val la pena deixar-se suor i hores del seu temps lliure pel bé comú, i sense tenir cap certesa del que es rebrà a canvi.

Tal com parlàvem avui amb l'amic Albert Batalla (amb qui he fet una anàlisi en directe, tot i estar separats per un gran oceà), les opinions gratuïtes de certs grupúsculs de gent fan que aquesta feina sigui més dura del que ja és de per si; tothom té les seves raons i l'atreviment de l'ignorància fa que es diguin moltes coses que no són, ni de bon tros, veritat. Sé, però, que la gran tenacitat i constància de totes aquelles i aquells que es dediquen a la noble tasca de representar-nos, és un dels grans actius que tenim per a tirar endavant el nostre país malgrat les crítiques. A tots ells i elles, moltes gràcies per ser la veu, la cara i l'oïda de les nostres idees i dels nostres somnis de futur.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Doncs jo ja vbaig anar a votar, jeje, encara que aquest cop no vaig poder fer un vot familiar!!

Jo no se que dier-te, també m'he dedicat a la política en certs moments de la meva vida, i se que hi ha gent s'ho curra molt i treballa molt. A més, en certa forma, el fet d'entrar en política (com a mínim per la majoria) implica cert grau d'amor a l'art, ja que primer toca bastant sacrifici, i si s'obtenen beneficis (el sou de diputat no és pas dolent) són a molt llarg termini. Aixó garantitza que la gent s'hi posa per vocació i perque vol millorar les coses. Després suposo que pot passar de tot, però bueno...

Clar, que al País vaig llegir que el Rato va comprar el lloc de diputat...

 
Locations of visitors to this page