Montreal's freaks (el frikisme de Montreal)

A tot arreu hi ha frikis i en totes les grans ciutats del món se n'acumulen força. Montreal no és cap excepció i diria que, en certs aspectes, supera a totes les altres (corroborat per part de la comunitat jove catalana d'aquí). Deixant de banda la gran quantitat de gent que parla sola pel carrer (si, jo també parlo sol de tant en tant, però lo hago en la intimidad, com diria aquell...), he trobat personatges humans realment curiosos. Us poso a continuació uns quants exemples:

- El del flipat que va amb un tricicle però només amb dos rodes que toquen a terra: aquest es sol passejar amunt i avall per l'Av. Mont-Royal (l'equivalent a la Rambla Catalunya de Barcelona més o menys) amb un tricicle que té un seient de cotxe i banderetes, només fent tocar la roda del davant i una de les del darrera al terra. Quan ho fa? Sempre i a totes hores (fins i tot a les 3h de la matinada). Ah, i tot això acompanyat de la seva interpretació de no sé quin coi de cançó francesa.

- El del padrí que es passejava amb una ampolla de suero per St. Denis (l'equivalent al Av. Paral·lel): un padrí que es passejava amb una roba d'hospital d'aquelles blanques (sense cordar pel darrera, evidentment), amb una ampolla de suero buida i el seu corresponent accessori que el manté elevat. Com a dada aporto que l'hospital més proper està a més de mitja hora a peu (a peu i amb suero, potser una mica més...).

-El de "Diós los crea y ellos se juntan": passejava amb un bon amic québécois per St. Denis i ens vam parar just davant d'una de les universitats d'aquí per a descansar i prendre la fresca. De cop, un noi que anava carregat amb no sé quins llibres d'enginyeria hidràulica es para, mira la meva jaqueta (en tinc una d'aquelles que porten la bandera d'Alemanya a les mànigues) i em diu:
- Heil Hitler!
- Hein? -dic jo- Sorry? Désolé?
I el tio assenyala la jaqueta i torna a dir-me "Heil Hitler!". Jo vaig fer cara de no sé que carai volia dir amb allò i, llavors, el tio comença a fer el seu monòleg sobre els camps de concentració; seguidament i sense donar-se ni donar-nos un sol segon per a respirar, continúa dient que la culpa era dels jueus; empalma tot seguit amb els palestins, els talibans, els hindús, els francesos, els canadencs, els americans i així fins a acabar totes les races, creences i nacionalitats possibles i per haver-hi. I quan semblava que la cosa s'havia acabat, arriba el segón friki (aquest bastant més desastrat; un home d'uns 50 anys amb barba i cabells llargs i greixosos, i amb una roba que havia perdut el seu color just abans de la 2ª guerra mundial). Ens diu a tots tres:
- Hey, vous autres! J'ai 30 personalités différentes et je sais dire Bonjour en 30 langues différentes.
Osti, ara si que hi som tots! 2 de relativament normals i 31 de flipats de la vida! I claro, com no podia ser d'una altra manera, el de les 30 personalitats i l'aspirant a campió del món del parlar per parlar, comencen a xerrar:
- Eh toi. Tu fais quoi dans la vie toi? - el friki del discurs sobre la globalització (entre altres)-
- Moi je sais dire Bonjour en 30 langues différentes -el friki i els seus 29 acompanyants interiors-
- Toi? Toi tu fais ça pour gagner des esti de cents
- Moi je sais dire Bonjour en 30 langues différentes. Bonjour, Good morning
- Hey mon grand, dis-lui à une de tes 30 personalités de se chercher une job, calisse! Au moins il n'y aura une qui pourrait travailler, tabarnak!
La meva cara i la del meu amic era per a sortir al Just for Laughs (idea molt friki de Montreal també, per cert). Allò era totalment almodovarià. I tal com va començar, es va acabar. Els 31 se'n van anar quan van haver acabat de parlar-se sobre tot i sobre res. És que clar, no és fàcil amb tanta gent!

-El de la batalla campal al Parc del Mont-Royal (l'equivalent a la muntanya de Montjuic): això ho fan cada diumenge. Tot un conjunt de flipats de les batalles medievals es reuneixen amb espases, armadures, escuts, arcs i fletxes (amb cobertures d'espuma) per a jugar a això, a les batalles campals. Hi ha dos equips, hi ha reglament clar i tothom porta la vestimenta que vol. Com a exemples de frikisme, el del tio que anava amb una armadura completa de dalt a baix (i estàvem a quasi 30ºC) i el de la elfa de la foto. Espectacular!

I crec que com a exemples introductoris, ja n'hi ha prou. Amb els que ens veurem en directe, ja compartirem altres experiències frikis de Montréal (incloent la del personal de recollida d'escombreries que es passeja amb només un peto fluorescent a -5ºC).

Apa, me'n vaig a parlar amb mi mateix!